Cuando esperar se convierte en desesperar

Cuando esperar se convierte en desesperar es cuando notamos que el corazón nos empuja para salir a la vez que la mandíbula crece hacia arriba oprimiendo los temporales. Todo eso provoca una incomodidad tan grande que las venas se empiezan a dilatar, las uñas van hundiéndose involuntariamente en las palmas de las manos, nuestra propia respiración nos pasa a resultar molesta y soplamos. Soplamos para esparcir las moléculas de basura que nos rodean. Esas moléculas que no tienen nada que ver con nuestro estado pero a las que culpamos y escupimos para intentar así auyentar el amargo de nuestro paladar. Son moléculas con las que convivimos cuando esperamos, pero que se tornan extremadamente irritantes cuando desesperamos.

¿Deben desesperar también las moléculas de basura?

La alienación 3

Alaistair Reid escribe en The New Yorker, pero va poco a Nueva York.
Él prefiere vivir en una perdida playa de la República Dominicana. En esa playa había desembarcado Cristobal Colón, algunos siglos antes, en una de sus excursiones al Japón, y desde aquellos tiempos nada ha cambiado.
De vez en cuando, el cartero asoma entre los árboles. El cartero viene doblado bajo la carga. Don Alaistair recibe montañas de correspondencia. Desde los Estado Unidos, lo bombardean las ofertas comerciales, folletos, catálogos, lujuriosas tentaciones de la civilización del consumoexhortando a comprar.
Una vez, entre mucho papelerío, llegó la propaganda de una máquina de remar. Don Alairstain la mostró a sus vecinos, los pescadores.
- ¿Bajo techo? ¿Se usa bajo techo?
Los pescadores no lo podían creer:
- ¿Sin agua? ¿Se rema sin agua?
No lo podían creer, no lo podían entender:
- ¿Y sin peces? ¿Y sin sol? ¿Y sin cielo?
Los pescadores dijeron a don Alairstain que ellos se levantaban cada noche, mucho antes del alba, y se metían mar adentro y echaban sus redes mientras el sol se alzaba en el horizonte, y que ésa era su vida, y que esa vida les gustaba, pero que remar era la única parte jodida de todo el asunto:
- Remar es lo único que odiamos - dijeron los pescadores.
Entonces don Alairstain les explicó que la máquina de remar servía para hacer gimnasia.
- ¿Para hacer qué?
- Gimnasia.
- ¡Ah! Y gimnasia, ¿qué es?

Eduardo Galeano.

Pásese usted por el corazón a ver qué encuentra

Muchas veces olvidamos de dónde venimos. Despreciamos, aquello que no significa algo en el presente obviando que fue muy importante en el pasado para construirnos en el hoy. La consolidación de nuestros personajes se debe a un proceso de aprendizaje que no ha de parar jamás, siempre en movimiento y cambio. No obstante, las grandes frustraciones o los grandes errores suelen llegar de la mano de la pérdida de perspectiva. Maquiavelo habla de la “astucia” como valor fundamental para aquel que quiera gobernar, pero también cree que basarse en la experiencia de los demás es fundamental para no volver a cometer los mismos errores. Y qué es vivir sino gobernar? Gobernarnos a nosotros mismos y conducirnos a lo largo de los caminos de la vida. Pero para eso siempre hay que tener muy claro algo: RECORDAR. Es un palabra mágica que proviene del latín re-cordis; significa “volver a pasar por el corazón”.

Que la vida te cambie

"Hay gente que pasa por la universidad pero la universidad no pasa por ellos". Ésta es una dicha aprendida de una persona a la que podría considerar mi segunda madre en funciones.

Sirve para plasmar muchas cosas, pero sobretodo sirve para darse cuenta de los cambios. Heráclito decía que no nos podemos bañar en un mismo río dos veces porque el agua ya no es la misma, la cabecera de este blog también hace referencia a este hecho... La mayoría de los cambios probablemente se caractericen por ser inesperados o, por lo menos, no voluntarios. Hacemos algo como tomarnos el café cada mañana a la misma hora, llamar a nuestra abuela cada jueves por la tarde, sostener que estamos a favor del aborto en cualquier caso, pensar que nuestro mundo tiene un orden y que nos gusta tal cual está... Y todo esto lo hacemos de manera mecánica hasta que una día ya no lo hacemos más. Tenemos que dejar el café por el estrés, nuestra abuela ya no está, nos damos cuenta de que no hay nada que no tenga matices y pasamos a valorar en qué casos no se puede permitir el aborto, vemos que el orden que antes nos gustaba tanto de nuestro mundo ahora nos parece tedioso y nos disponemos a revolverlo todo para ver qué otra combinación puede satisfacer nuestras actuales necesidades...

La vida está llena de cambios, porque es la vida la que nos cambia. Son las circunstancias que nos rodean las que nos modelan de una manera o de otra, creemos firmemente en una cosa hasta que nos damos un batacazo que nos cuesta un chichón y un diente. A veces - también hay que decirlo - nos puede costar algo más que un simple diente. Pero el mundo no se para para que aceptemos los cambios, nuestro entorno sigue rodando y tenemos que volver a meternos a empujones en él con nuestra nueva manera de concebir el aborto, bebiendo tilas en lugar de cafés, llamando a nuestra madre en vez de a nuestra abuela y acostumbrandonos a sentarnos donde ahora hemos colocado el sofá en la nueva disposición de nuestro mundo.

Ovidio escribió Las metamorfosis hace 2000 años. Hoy en día el cambio sigue siendo una obsesión para muchos. Hay adictos al cambio, són aquellos que lo fuerzan y llegan a lugares de donde no pueden regresar; también hay quien siente un miedo atroz al cambio y quiere conservar su "estabilidad" cueste lo que cueste y aunque tenga que renunciar a su libertad, felicidad o prosperidad por miedo a lo desconocido; finalmente también existe un sector que fluye en su propia vida y que sigue el va-y-ven de los batacazos, levantandose y volviendo a recolocar ese sofa que tantas veces ha movido de sitio en su mundo interior.

Esquitxos

Asseguda a la vorera et veig passar una vegada darrera una altra per davant meu. Tanc els ulls sota aquesta pluja de tardor i et veig caminar... Te'n vas, tornes... Una gota em cau a la punta del nas. Silenci. Els arbres es mouen. Obro els ulls i ja no hi ets; inspir profundament apretant fort les parpelles i tornes a aparèixer. Em mires fixament. Voldria saber per què sempre somrius a l'infinitud però mai a mi?

M'agrada pensar en situacions així: a prop de tu i lluny de mi. Un cercle que mai es tanca i per on s'escolen tots aquests moments de la meva ment.

De vegades

De vegades se m'ha passat pel cap plantejar-me que realment tot allò que “sentim” sense que ens faci una punxada molt forta el cor no ho sentim de veritat. També se m'ha passat pel cap que pot ser les “convencions” arrasen el nostre ésser, distorsionen la nostra individualitat i ens homogeneïtzen amb tots els que ens envolten. Però quan dic “convencions” no em referesc a la manera de vestir, dirigir-se a la gent o comportar-se en públic. Em referesc als protocols d'estimar, a les paranoies de gelosies, a l'enlluernament per les coses materials que ens fan desplaçar les senzilleses que realment ens fan tocar bocinets de cel. Sovint acabam perdent-ho.

Existeixen cordes de 6.378 quilòmetres

Heu jugat mai a estirar sa corda?
Vas fent força cap a tu, però de vegades els de s'altra banda l'estiren amb més força i vos fan recular una mica. En Toni i jo sempre hem jugat a estirar sa corda: un dia estàvem més a prop i un altre dia més alluny, però no hem amollat mai sa corda.

La balada despeinada de esta noche te la debo a ti

Pensau en assolir les metes professionals.
Pensau en pagar hipoteques.
Pensau en canviar-vos el cotxe.
Pensau en canviar els mobles de casa vostra;
però no pensau en canviar els mobles de la vostra vida.

Arribau a un lloc molt alt i amb un sou que fa riure per l'absurd què és!
pagau una hipoteca d'una casa que no necessitau,
canviau el cotxe perquè té una rallada o perquè "ja fa vell, té 5 anys".

Però al socialitzar-nos interioritzam aquests comportaments com els correctes, allò que hem de fer perquè és el normal, allò que tothom ha de fer per sentir-se integrat.
Per què voleu un sou de 100 si amb 50 sabeu que sereu més feliços i amb menys mal de caps?
Per què voleu una casa que li sobren metres quadrats? (Per què aquesta fòbia al lloguer? Si un lloguer és millor que una hipoteca d'avui...)
Per què quan no sabeu què fer amb els doblers us emmerdau i us endeutau fins a les celles? Els doblers ho espenyen TOT.

Els millors moments de la meva vida han estat als llocs més allunyats del luxe:
Menjant-me un melicotó en almívar TOTA SOLA a davant la mar (sí, m'encanta estar sola i no tenc cap trauma per ser un dels pocs bitxos estranys que va als restaurants i al cine TOTA SOLA, m'encanta estar SOLA!) Xerrant amb amics a la plaça, nedant despullada, sentint l'oratgí que em pega a la cara mentre he de tancar els ulls perquè el sol és fort...

Moments que odiï de la meva vida: anar a comprar roba i desesperar-me perquè el tall de les peces està fet per a persones que no són humanes, no poder passar pel carrer de Sant Miquel quan hi ha rebaixes o és Nadal, que m'estigui pixant i l'ajuntament hagi cedit a la pressió dels bars que els demanen que no posin banys públics perquè hagem de pagar-los per pixar, acollonant! I si ho fas a un cossiol del carrer et posen multa! I així molts més moments odiosos per culpa dels doblers...

Per això quan algú o alguna cosa et regala un d'aquests bons moments al teu interior el mires, li piques l'ullet i li agraeixen infinitament que existeixi, i que us hageu trobat!

Qualsevol nit pot sortir el sol?

Qualsevol nit pot sortir el sol, tot està per fer i tot és possible... Això és el que diuen els optimistes, però resulta que un dia et trobes l'oportunitat de la teva vida tan a prop que fa por i decideixes seguir caminant sense mirar enrere dient-te que realment era una al·lucinació...

Sí, deu ser això!

... sí

Hace falta que te diga
que me muero por tener algo contigo
Es que no te has dado cuenta
de lo mucho que me cuesta ser tu amiga
Ya no puedo acercarme ya tu boca
sin desearla de una manera loca
Necesito controlar tu vida
ver quien te besa y quien te abriga.

Hace falta que te diga
que me muero por tener algo contigo
Es que no te has dado cuenta
de lo mucho que me cuesta ser tu amiga
Ya no puedo continuar espiando
dia y noche tu llegar adivinando
Ya no se con que inocente excusa
pasar por tu casa,

Ya me quedan tan pocos caminos
y aunque pueda parecerte un desatino
no quisera yo morirme sin tener
algo contigo.

Aquest odi ve d'enfora!!

Llegint, llegint mirau què he trobat! És un text d'en Simónides d'Amorgos, que va viure a l'Antiga Grècia al segle VII a.C. Parla de les castes de dones que hi ha i segons ell totes s'identifiquen amb algun animal ("puercas, zorras o monas") Així que esper que disfruteu de la lectura:

Cuando la creación, Dios hizo las diversas naturalezas de mujer.
Una la hixo de una hirsuta cerda;
Y todo su mensaje yace confusión por el suelo encenagado,
revuelto en inmundicias,
mientras ella, sin lavarse, envuelta en sucios trapos,
reposa en su pocilga, cebándose.


Senzillament, no tenc paraules... acollonant! i així anam, senyors!




Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi

Aquell color

Hi ha colors que són únics, que els veus només a un determinat lloc. Són tan especials que no pots ni saber perquè ho són. Que quan mires aquell color sents dins tu una sensació de no voler aturar de contemplar-lo mai. No vols moure't de davant seu perquè penses que pot ser quan tornis ja no hi serà... Però també tens por d'emportar-te el color a casa perquè per ventura si canvia d'il·luminació perdrà la seva màgia.




Al Sner

Olmos torna a treballar per a Saura amb un complement de 41.000 euros

L'exdirector general de la Policia serà assessor del conseller en "projectes transversals"

Rafael Olmos, cessat com a director general de la policia el passat 31 de març, ha estat nomenat assessor del conseller d'Interior, Joan Saura. Segons figura en el DOG d'aquest divendres, Olmos serà "assessor del conseller en projectes transversals". "Les retribucions d'aquest lloc de treball són les corresponents a un lloc de funcionari del grup A, nivell de destinació 30.2, complement específic de 40.964,88 euros anuals".

Les funcions del nou assessor de Saura seran, entre d'altres, la seva "participació sobre els projectes de seguretat que afectin diverses unitats directives de l'àmbit d'Interior del departament", "preparar la documentació que el departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació tramita al Consell Tècnic en matèria de projectes transversals de seguretat" i "elaborar informes sobre les polítiques públiques i els plans i les actuacions del departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en matèria de seguretat".

Sévigné

"Mai vulguis tenir una relació estable amb una persona a la que estimis amb bogeria. És absudrd exigir-li que t'estimi tant a tu com tu l'estimes a ella perquè és impossible."

Acab de descobrir el món de Marta Balletbò-Coll.

Possible utilització d'imatges falses per a justificar la càrrega del Mossos!

Publicat a: http://www.directe.cat/article/els-mossos-haurien-filtrat-material-fals-per-justificar-la-seva-actuacio-13254

Les filtracions des dels Mossos d'Esquadra sobre l'actuació policial en el desallotjament i les manifestacions antiBolonya estan enterbolint la investigació interna encarregada pel conseller d'Interior, Joan Saura, que dimarts compareixerà al Parlament per donar explicacions de la polèmica intervenció policial. Segons ha pogut verificar l'Agència Catalana de Notícies (ACN), alguns mitjans de comunicació que es fan ressò d'aquestes filtracions fan un ús interessat i tendenciós del material gràfic, sovint amb una utilització sense escrúpols d'imatges falses o tendencioses amb l'objectiu de justificar la desproporcionada resposta dels agents. En aquest sentit, per exemple, s'hauria intentat utilitzar una imatge de l'ACN com a prova que els estudiants llançaven objectes des de Palau Robert, quan en realitat el que vola són ocells. També s'han publicat imatges d'una manifestació antifeixista de fa mesos vinculades a les confrontacions de la setmana passada. Algunes fonts atribueixen les filtracions a la pugna interna entre càrrecs polítics del Departament.

Persecucions policials i càrregues desmesurades dels Mossos a Barcelona durant tot dimecres 18 de març

Durant tot el dia s'han estat produint persecucions del Mossos d'Esquadra als estudiants arreu de Barcelona. A les 5 del matí s'ha desallotjat el rectorat de la UB, a les 9 han intentat tornar a entrar i els policies ho han impedit. Posteriorment, a les 12 hi ha hagut una concentració a Plaça Universitat per protestar contra la càrrega desmesurada i ha acabat amb una violència i agressivitat per part del cossos de "seguretat" totalment desproporcionada.

A les 20h s'ha convocat una concentració a Plaça Universitat per a protestar novament per l'abús de poder que han exercit reiteradament els policies. A la Rambla i a Portal de l'Àngel hi ha hagut unes quantes empentes però res greu. En arribar a Via Laietana a l'altura de Plaça Sant Jaume el clima de tensió ha esclatat i la càrrega indiscriminada dels Mossos d'Esquadra ha estat brutal. No s'han conformat amb envestir a tothom que se'ls posava davant, han perseguit als manifestants pels carrerons de Ciutat Vella, els han arraconat i quan els tenien immobilitzats els han començat a agredir. Jo hi era. No ens deixaven sortir d'aquells carrers, nosaltres no voliem enfrontament, només voliem fugir, però no ens deixaven. Volien apallissar-nos, i així ho han fet en molts casos. Han obert caps, celles, han romput clavícules i colzes. Als periodistes que estaven cobrint la notícia també els han pegat, i no per accident precisament. Hi ha imatges on es veu que un reporter gràfic que anava identificat amb braçalet de premsa ha estat colpejat reiterades vegades fins que li han deixat l'ull de vellut i la cara plena de ferides.

Han pegat a un nen de 10 anys que estava amb els seus pares passejant quan s'han trobat amb la manifestació. Els pares veient l'indiscutible abús de poder que estaven exercint el Mossos els han increpat per a que deixassin estar els manifestants, ha estat llavors quan els han pegat les porrades.

Us escric aquest mail perquè sé que vosaltres em coneixeu i sabeu que jo no sóc una persona violenta ni que cerqui confrontació. Us escric aquest mail perquè vull que per favor reaccioneu davant aquestes agresions, que us adoneu que nosaltres no som els dolents de la pel·lícula. El que ha passat durant tot el dia d'avui no té nom. Corregesc, el que ha passat avui sí que té un nom: Terrorisme d'Estat.


Salut i força per tots!


Rosa Illa Torrens

La democràcia és la violència legitimada de l'Estat

Avui, dimecres 18 de març, a les 5h de la matinada, els Mossos d'Esquadra han desallotjat la universitat central de la UB.

Després de 4 mesos d'ocupació pacífica, de converses on el Rector assegurava per activa i per passiva que els mossos no entrarien a la seva universitat, ens cau la cara d'indignació i de vergonya quan s'opta per la violència i la repressió policial com a mesura per intentar acallar unes veus que tan sols demanen que la democràcia en la qual ens volen fer creure que vivim, es faci efectiva: un diàleg transparent sobre la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior. És evident que la informació que circula sobre aquest tema és controvertida, i que les campanyes publicitàries impulsades des de les institucions i la premsa, col·laboren en el descrèdit i l'estigmatització d'aquells que estem treballant de forma crítica per aconseguir una transformació real de la universitat. Aboquen merda sobre tota la feina que s'està impulsant des del moviment estudiantil, i a força de repetir-ho, pretenen convertir-la en veritats.

Quina mena de democràcia és la que respon a les veus crítiques amb violència policial? amb violència a dintre de la universitat, i també a fora, quan començava a apropar-se el despertar de la ciutat i no interessava la imatge de les forces de la repressió presidint la façana de la molt honorable Universitat de Barcelona, quan a les 8h del matí hi ha hagut càrregues brutals contra els estudiants, que s'han saldat amb molts contusionats i ferits. Els mitjans de comunicació suavitzaran el contingut de la notícia, o aniran només al morbo, això ho sabem, però cal que ens comuniquem entre nosaltres i comencem a fer sentir les veritats:

El que ha passat avui és una vergonya, i és inadmisible que seguim callats quan al carrer s'apallissen a companys d'aquesta forma.

Avui s'ha convocat a la comunitat universitària a les 12h a plaça universitat.

Al vespre, a les 20h., es fa una crida a tota la societat a sortir al carrer (també a pl. Universitat) per mostrar la nostra indignació davant dels fets d'avui i dir un NO ben clar a la repressió policial contra el pensament crític.

Càrrega policial a Plaça Universitat i desallotjament de La Central!

EFE // BARCELONA

Els Mossos d'Esquadra han desallotjat el centenar d'estudiants que estaven tancats a l'edifici històric del rectorat de la Universitat de Barcelona, en una operació que ha començat cap a les cinc del matí.

A partir de les 8.15 hores, alguns dels desallotjats han tallat la Gran Via entre Balmes i Aribau. Els Mossos han carregat contra ells i han detingut diverses persones.

Càrrega policial

Segons ha pogut presenciar Efe, en la càrrega policial, que ha tingut lloc cap a les 8.40 hores, els Mossos han utilitzat la força per reprimir els estudiants, i en l'acció, portada a terme a prop d'un bar davant de l'edifici "s'ha immobilitzat amb força els joves a terra i han volat les cadires de la terrassa de l'establiment".

Poc abans de la càrrega policial, els joves protestaven pel desallotjament mostrant als agents els seus llibres de text, quan de sobte, han aparegut diversos vehicles de reforç dels Mossos i ha començat la càrrega.

A les set no quedava cap tancat

Els estudiants estaven tancats al vestíbul d'entrada i a les escales del centre des del 20 de novembre com a protesta pel procés d'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), també conegut com a pla de Bolonya.

Fonts dels Mossos han confirmat que cap a les set del matí ja no quedava cap estudiant a l'interior i que a l'exterior alguns es resistien a les forces de seguretat que han intervingut.

Quatre lesionats

Un dels estudiants que estaven tancat ha explicat que cap a les cinc del matí han entrat mig centenar d'agents dels Mossos amb crits i amenaces perquè s'aixequessin i abandonessin l'edifici.

També ha assegurat que quatre dels estudiants que estaven tancats han resultat ferits per l'acció contundent de la forces de seguretat, que han estat atesos de lesions de diversa consideració per una ambulància del 061 a la qual han trucat i que estava aparcada a l'exterior.

Dialogar

El mateix portaveu, molt enfadat per l'acció i la manera com s'ha dut a terme el desallotjament, ha declarat que "això és una demostració que s'està imposant el pla Bolonya amb les forces de seguretat, que cada setmana van a les universitats, quan els estudiants només volen dialogar".

A l'exterior de l'edifici hi ha una dotzena de furgonetes dels Mossos d'Esquadra, i els estudiants s'han començat a concentrar davant la porta de l'edifici.

No demanis un camí planer

Si em dius adéu vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.

Si em dius "et vull" que el sol faci el dia molt més llarg,
i així robant temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tingum sort i que trobem el que ens va mancar ahir.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que poc a poc escrius per demà.
Que demà mancarà el fruit de cada pas,
per això malgrat la boira cal caminar!

Si vens amb mi no demanis un camí planer,
ni estels d'argent ni un demà ple de promeses.
Sols un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg.

Que cap ocell trenqui l'harmonia del seu vol

Perquè quan una foto costa de fer, després n'estàs més satisfeta!
Andreuuu!! te dedic sa firma, que sé que t'agradaaa! ;)

Sense cadires ni taules a Perpinyà!

Les protestes a la Universitat de Perpinyà contra la llei de reforma universitària (LRU) que vol aplicar el govern francès s'intensifiquen. El campus roman blocat. Fa quinze dies que les aules no disposen ni de taules ni de cadires: buidar-les fou una decisió de professors i estudiants, que volien impedir així que s'hi fes classe. Avui s'hi ha convocat una concentració a dos quarts de dues i demà una manifestació recorrerà Perpinyà.

Segons que explica a VilaWeb Pere Habet, membre del comitè de vaga dels estudiants, les reformes que es volen aplicar afecten tant a estudiants com a personal docent i d'administració i serveis. És per això que 'tothom s'ha mobilitzat'.

A la Universitat de Perpinyà, per tant, s'han deixat d'impartir la majoria de les classes. S'hi ha organitzat, però, una 'universitat alternativa, una universitat crític i popular', explica Pere Habet. Tothom és convidat a participar-hi, també les persones que no formen part de l'àmbit universitari. 'Fem taules rodones, xerrades, exposicions, tallers... Tractem de temes diversos, no necessàriament vinculats a la universitat, com ara la crisi o els sense-papers'.

El comitè de vaga de professors i estudiants es reunirà avui per a reflexionar sobre les mobilitzacions dutes a terme fins al moment i debatre com acarar-ne el futur, especialment a partir de la vaga interprofessional que es farà el 19 de març pròxim. Aquesta vaga, que a Perpinyà esperen que tinga un seguiment important, ha estat convocada a tot l'estat francès.

Dubliners

Dubliners waiting for Godot

Huguet subvenciona els mitjans

Interessant notícia publicada a la pàgina http://politica.e-noticies.es/huguet-subvenciona-a-medios-26378.html


El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat ha subvencionado, con fecha del 11 de febrero del 2009, a diferentes medios de comunicación dentro de la partida de presupuestos de Universidades, según publica el DOGC. Estas subvenciones han supuesto un total de 240.000 euros repartidos entre tres medios. Dentro de estas subvenciones se han otorgado 100.000 euros a Televisión de Catalunya por "contribuir a la financiación del programa Quequicom durante el año 2008". También ha recibido 70.000 euros la Revista Presencia por "contribuir a la financiación de los gastos que comporta la potenciación de la información de temática relacionada con la ciencia publicada en la revista Presencia durante el año 2008" y 70.000 euros más para la Corporación Catalana de Comunicación, empresa que publica el Avui, por "contribuir a la financiación de una sección semanal de divulgació científica dentro del diario Avui durante el año 2008".

Carta a la Rectora de la UAB

Benvolguda companya,

Des de la Secció Sindical de la CGT de la UAB hem observat amb gran perplexitat i preocupació les notícies aparegudes en diversos mitjans d'informació (per exemple a http://www.europapress.es/catalunya/noticia-corr-sindicatura-cuentas-recomienda-uab-ajustar-presupuestos-legalidad-20090216131006.html o a http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Sindicatura/desvela/anomalias/cuentas/UAB/elpepiespcat/20090217elpcat_9/Tes) on es posen en dubte algunes pràctiques comptables de la UAB així com les xifres difoses de dèficit real de la nostra Universitat. Per aquesta raó ens adrecem a tu, tant com a Rectora i com a membre de l'anterior Equip de Govern, per a demanar-te quina base tenen aquestes informacions i les dades de la Sindicatura de Comptes (http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/21_08_ca.pdf
) que, per altra banda, semblen coincidir en l'aspecte del dèficit amb les reivindicacions estudiantils de la passada tardor. Esperem que puguis confirmar ben aviat al conjunt de la Comunitat Universitària el nostre desig de que la UAB no es troba immersa en una mala praxis comptable o, alternativament, detallar quines mesures s'emprendran per a corregir-la. Igualment et reiterem que, en cas de que siguin necessàries mesures per a redreçar la comptabilitat de la UAB, rebràs tot el nostre suport i, de ben segur, de la majoria de la Comunitat Universitària si aquestes s'adrecen a racionalitzar les despeses tot garantint el caire públic de la nostra institució i unes condicions laborals dignes per aquells i aquelles que hi treballem.
Ben cordialment

Secció sindical de CGT a la UAB.

Bellaterra, 19 de febrer de 2009

¿Dónde está el miedo si nacimos ya con la partida perdida?

"El futuro depende de vosotros", comentan, no obstante a la mínima que intentamos que esto sea así se nos criminaliza, y nos damos cuenta de que mienten. El futuro no està en nuestras manos, nos lo hacen creer, pero no es así. Bien: RECUPERÉMOSLO.

Nos tachan de jóvenes pasivos y conformistas, y a la mínima que no lo somos, a la mínima que nos movilizamos, son ellos los que sienten miedo y a través de algunos miedos nos vuelven a criminalizar.

¿Dónde está el miedo si nacimos ya con la partida perdida? Ahora sólo nos toca ganar.



Rosa M. Garrido

Què aprendràs a periodisme?

"...Per contra, la circumstància fa referència a les relacions que s'estableixen entre l'emissor i el destinatari. Per exemple, si un emissor envia el següent missatge a un destinatari, el seu contingut pot ser molt distint segons dues possibles circumstàncies: "Et desitjo que siguis tot el feliç que et mereixes". Si l'emissor és la millor amiga del destinatari el contingut és un, però si l'emissor és l'exparella del destinatari amb la qual ha trencat després d'una tempestuosa relació per anar-se'n amb la seva germana, podríem pensar que el significat és un altre totalment diferent".