La balada despeinada de esta noche te la debo a ti

Pensau en assolir les metes professionals.
Pensau en pagar hipoteques.
Pensau en canviar-vos el cotxe.
Pensau en canviar els mobles de casa vostra;
però no pensau en canviar els mobles de la vostra vida.

Arribau a un lloc molt alt i amb un sou que fa riure per l'absurd què és!
pagau una hipoteca d'una casa que no necessitau,
canviau el cotxe perquè té una rallada o perquè "ja fa vell, té 5 anys".

Però al socialitzar-nos interioritzam aquests comportaments com els correctes, allò que hem de fer perquè és el normal, allò que tothom ha de fer per sentir-se integrat.
Per què voleu un sou de 100 si amb 50 sabeu que sereu més feliços i amb menys mal de caps?
Per què voleu una casa que li sobren metres quadrats? (Per què aquesta fòbia al lloguer? Si un lloguer és millor que una hipoteca d'avui...)
Per què quan no sabeu què fer amb els doblers us emmerdau i us endeutau fins a les celles? Els doblers ho espenyen TOT.

Els millors moments de la meva vida han estat als llocs més allunyats del luxe:
Menjant-me un melicotó en almívar TOTA SOLA a davant la mar (sí, m'encanta estar sola i no tenc cap trauma per ser un dels pocs bitxos estranys que va als restaurants i al cine TOTA SOLA, m'encanta estar SOLA!) Xerrant amb amics a la plaça, nedant despullada, sentint l'oratgí que em pega a la cara mentre he de tancar els ulls perquè el sol és fort...

Moments que odiï de la meva vida: anar a comprar roba i desesperar-me perquè el tall de les peces està fet per a persones que no són humanes, no poder passar pel carrer de Sant Miquel quan hi ha rebaixes o és Nadal, que m'estigui pixant i l'ajuntament hagi cedit a la pressió dels bars que els demanen que no posin banys públics perquè hagem de pagar-los per pixar, acollonant! I si ho fas a un cossiol del carrer et posen multa! I així molts més moments odiosos per culpa dels doblers...

Per això quan algú o alguna cosa et regala un d'aquests bons moments al teu interior el mires, li piques l'ullet i li agraeixen infinitament que existeixi, i que us hageu trobat!