Hi ha gent que amb 40 anys pareix que en té 16, però també n'hi ha que amb 16 pareix que en tenen 40.
La diferència entre la joventut i els adults és que de jove es té ganes d'explorar camins nous i canviar el món (o almenys així hauria de ser). En canvi, els adults ja han perdut aquest desig de canvi constant i necessitat d'emocions noves. S'acomoden i es retiren al seu palauet des d'on la vida es veu amb més calma i no es necessari implicar-se en res del que els envolta per la llei de l'egoista: tanmateix si ningú es preocupa per jo, perquè m'he de preocupar jo pels altres??
Per tant, podríem dir que el pas que separa els uns dels altres és l'aburgesament. És precisament per aquest motiu que Espanya és una país de vells! Perquè hi ha gent jove d'edat que és un jubilat mental!! (dic jubilat per no dir una altra cosa més greu).
Aquest sistema social en que vivim talla les ales completament a la joventut. Els que controlen les normes del joc no es poden permetre que la gent jove, que és el futur, pensi i vulgui canviar certes coses, perquè això voldria dir que en un període inferior a 20 anys se'ls hauria acabat el "xollo".
Els creients resen cada vespre al Bon Jesús o a Sant Sebastià. Però, en canvi, els oligarques i tot-poderosos jefazos de sa nostra societat ho fan a Sant Corte-inglés!! I així dormen tranquils. Qui diu Corte-inglés diu El Diario de Patricia, o diu informatius esportius de igual durada que la resta de seccions del tele notícies. Hem de tenir entretinguda a la gent amb banalitats i no deixar-los veure més enllà dels seus peus!! Perquè si la gent a les seves estones lliures se'n va de compres tenim una possibilitat menys de que se n'adoni que la seva vida és una gran merda consistent en no fer res!! No fer res per ningú!! Ni tan sols per ells mateixos!!
A part del paper que cadascú hagi decidit jugar a la vida, també hi ha factors externs a la nostra voluntat. Des d'adalt sempre s'està desacreditant els joves. De totes maneres això ja ve de molt enfora: per exemple, des del tractament de vós als pares i majors. Quan li demanes a una persona de 40 anys perquè tractava de vós a son pare i a sa mare et respon que és una qüestió d'educació de i respecte. Jo respect profundament a la gent major, però la respect exactament igual que la gent de la meva edat. Perquè els he de tractar diferent?? La vida d'uns val més que la dels altres?? Aquí ve la resposta de: "no, però és que ells en saben més perquè tenen més experiència..." i jo els dic: "Idò, perfecte! Així me podran aconsellar", o pot ser no perquè de fa 50 anys ençà (fins i tot de fa 10) ha canviat moltíssim i és possible que molts joves emprenedors hagin viscut més amb 20 o 25 anys que gent de 80 que només ha sortit del seu poble per anar a l'hospital Però de totes formes aquest no és motiu per a que ningú hagi de ser superior a ningú. A una societat sense jerarquies i d'igualtat real el que passaria seria que la vella dita de "cuando seas padre comerás huevos" no existiria, i quan "fossis pare" seguiries essent com qualsevol altre i seguiries vegent els conflictes des de dins i no des de fora, com en Pérez-Reverte que va escriure un llibre de la guerra dels Balcans sense sortir de l'hotel.
Des de la meva oculta i poc difosa veu reclam que ens deixeu de posar el peu a damunt!! que no ens trepitgeu més i que de tant en tant sortiu del vostre palauet per escoltar als que sí tenim a dir del nostre entorn encara que vosaltres ens volgueu desacreditar dient que no en tenim ni idea de què és la vida!
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
dissabte, 29 de març del 2008
dilluns, 24 de març del 2008
Despotisme il·lustrat
Una de les èpoques que més "gràcia" em fa és la de la Il·lustració.
"Tot pel poble però sense el poble" és la famosa frase que la descriu perfectament. És a dir, el govern fa el que vol i li interessa a ell, però com que sap que la gent, encara que sigui considerada una ignorant, no és beneita ha d'intentar justificar la seva forma d'obrar perquè no es revolti ningú. En el fons els governants saben perfectament que el que fan no té altra raó de ser que la del seu propi benestar. Així doncs emprenen una sèrie de mesures que milloren en certa manera la qualitat de vida d'alguns sectors de la població per camuflar les seves intencions reals. Anar de modern quan un no ho és costa molt. No seria millor dir clarament que vols o no vols una cosa perquè a tu et dóna la gana (i perquè els tens quadrats) i deixar estar tanta hipocresia donant falsos arguments? Així pot ser seria més fàcil raonar amb la gent. I pot ser més d'un se n'adonaria de moltes coses.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
"Tot pel poble però sense el poble" és la famosa frase que la descriu perfectament. És a dir, el govern fa el que vol i li interessa a ell, però com que sap que la gent, encara que sigui considerada una ignorant, no és beneita ha d'intentar justificar la seva forma d'obrar perquè no es revolti ningú. En el fons els governants saben perfectament que el que fan no té altra raó de ser que la del seu propi benestar. Així doncs emprenen una sèrie de mesures que milloren en certa manera la qualitat de vida d'alguns sectors de la població per camuflar les seves intencions reals. Anar de modern quan un no ho és costa molt. No seria millor dir clarament que vols o no vols una cosa perquè a tu et dóna la gana (i perquè els tens quadrats) i deixar estar tanta hipocresia donant falsos arguments? Així pot ser seria més fàcil raonar amb la gent. I pot ser més d'un se n'adonaria de moltes coses.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
dijous, 13 de març del 2008
Onada i silenci
Onada i silenci.
Aquesta és la sensació que es pot percebre als partits polítics espanyols aquests dies.
El PSOE és el gran vencedor. I m'atrevesc a dir que el gran perdedor no és el PP sinó la resta de partits. Comparteixen el títol tots els qui s'han estavellat de manera estrepitosa.
Els primers caps no han tardat en rodar... En Llamazares o en Puigcercós han estat els primers. Però encara en queden molts per caure. Moltíssima gent opina que el senyor Carod no estarà gaire estona a ser guillotinat i en Rajoy "otro que tal baila".
Estic contenta perquè la política ha de ser una cosa fresca, que interessi a la gent. Si no fas canvis i renoves les teves propostes acabes morint. Això és el que possiblement els hagi passat als partits polítics d'aquest país.
En Llamazares ja duia massa golejades i no li ha quedat més remei que dimitir. Però en Puigcercós? La opinió general és que ho ha fet per tornar-se a acostar al partit i reconduir-lo. En quant a en Rajoy, sincerament, crec que no s'ho creu ni ell això de que tornarà a sortir elegit! Pot ser es presenti, però vaja... N'"Espe" i en "Galli" tenen moltes més possibilitats de sortir triats! No estan tan cremats... I el senyor Carod? Què conta de bo? Sa pugna Carod-Puigcercós quins resultats donarà? Txan, txan... tensió!
Bé crec que no fa falta opini sobre Unitat, no? Ses paraules sobren per descriure sa castanya que s'han, i mos hem, pegat! Monumental senyors, monumental.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
Aquesta és la sensació que es pot percebre als partits polítics espanyols aquests dies.
El PSOE és el gran vencedor. I m'atrevesc a dir que el gran perdedor no és el PP sinó la resta de partits. Comparteixen el títol tots els qui s'han estavellat de manera estrepitosa.
Els primers caps no han tardat en rodar... En Llamazares o en Puigcercós han estat els primers. Però encara en queden molts per caure. Moltíssima gent opina que el senyor Carod no estarà gaire estona a ser guillotinat i en Rajoy "otro que tal baila".
Estic contenta perquè la política ha de ser una cosa fresca, que interessi a la gent. Si no fas canvis i renoves les teves propostes acabes morint. Això és el que possiblement els hagi passat als partits polítics d'aquest país.
En Llamazares ja duia massa golejades i no li ha quedat més remei que dimitir. Però en Puigcercós? La opinió general és que ho ha fet per tornar-se a acostar al partit i reconduir-lo. En quant a en Rajoy, sincerament, crec que no s'ho creu ni ell això de que tornarà a sortir elegit! Pot ser es presenti, però vaja... N'"Espe" i en "Galli" tenen moltes més possibilitats de sortir triats! No estan tan cremats... I el senyor Carod? Què conta de bo? Sa pugna Carod-Puigcercós quins resultats donarà? Txan, txan... tensió!
Bé crec que no fa falta opini sobre Unitat, no? Ses paraules sobren per descriure sa castanya que s'han, i mos hem, pegat! Monumental senyors, monumental.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
dimarts, 4 de març del 2008
Señor Zapatero deje de hablar de datos macroeconómicos
El segon debat ha finalitzat. Feia falta fer-lo? Gairebé la meitat ha estat un rèplica del primer!!
Ens mereixen la nostra confiança algun dels dos candiats? Sincerament, crec que els dos són bastant fluixos. Tant el primer com el segon debat han estat en la seva majoria un monòleg! Cadascú duia els seus temes preparats i els vomitaven! Em recorda a quan els estudiants no estudien, sinó que empollen. Arriba l'examen i vomiten tot el que han memoritzat al peu de la lletra. Sense tenir un coneixement més ampli i arguments per interrelacionar conceptes. Doncs els polítics han fet el mateix. Han estat incapaços de fer bons arguments i defensar-se de les acusacions del seu adversari perquè en alguns casos no sabien ni de què els estaven parlant!
En Zapatero deu ser extremadament organitzat i sense dots per a la improvització. Això sol amagar una persona insegura de si mateixa. Ell tenia fet una esquem del que parlaria a cada bloc i no se'l botava!! Al primer debat va aplaçar el tema de la immigració fins a dues vegades dient: "Luego me referiré a ella". Al final en va parlar però molt per damunt i no va contestar ni de bon grau les intenses acusacions que va fer Rajoy en aquest tema. El líder del PSOE tenia altres punts a tractar i no va poder donar ni una mica de flexibilitat al seu guió per contestar al gallec.
Per altra banda en Rajoy va fer bastant el paperot dient dilluns passat en repetides ocasions: "Señor Zapatero deje de hablar de datos macroeconómicos. Hable, por ejemplo, de la subida de alimentos como el pan o la leche". No em vull fer l'entesa en economia perquè precisament no ho sóc. Però la macroeconomia inclou aspectes com la pujada dels aliments i l'atur. Així doncs, com volia que parlàs d'això sense utilitzar dades macroeconòmiques?
Sé que es bastant desalentador saber que un d'aquells dos personatges serà el president, però crec que en aquest cas no em de pensar en quin ens agrada més sinó en quin ens desagrada menys. I qui ens pot perjudiacr menys.
Vull expressar la meva discomformitat amb la marginació que estan tenint la resta de partits en aquesta campanya electoral. Pareix que estam en un sistema bipartidista. És que ja no estic aspiarant a que es xerri de petits partits que només es presenten a territoris concrets i que puc entendre que als asturiants no els importi gaire el que defensi Unitat, a l'igual que a mi no m'importa en sobremesura el Partit Andalusista. Estic parlant de partits que jo pensava que eren mínimament importants fins ara. On és Esquerra Unida?? Heu sentit en Llamazares molt sovint?
M'agradaria acabar aquesta entrada amb una de les alusions més enginyoses i brillants al debat. Va ser d'Alfonso Guerra: "Se busca a una niña, lleva un bonobús, le acompaña un abuelito jubilado de Endesa con una pequeña pensión. Ella responde al nombre de Esperanza y a el le llaman globo pinchado. Sus padres Mariano y José Mari ruegan se pongan en contacto con ellos si les han visto: Calle Conferencia Episcopal nº 1".
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
Ens mereixen la nostra confiança algun dels dos candiats? Sincerament, crec que els dos són bastant fluixos. Tant el primer com el segon debat han estat en la seva majoria un monòleg! Cadascú duia els seus temes preparats i els vomitaven! Em recorda a quan els estudiants no estudien, sinó que empollen. Arriba l'examen i vomiten tot el que han memoritzat al peu de la lletra. Sense tenir un coneixement més ampli i arguments per interrelacionar conceptes. Doncs els polítics han fet el mateix. Han estat incapaços de fer bons arguments i defensar-se de les acusacions del seu adversari perquè en alguns casos no sabien ni de què els estaven parlant!
En Zapatero deu ser extremadament organitzat i sense dots per a la improvització. Això sol amagar una persona insegura de si mateixa. Ell tenia fet una esquem del que parlaria a cada bloc i no se'l botava!! Al primer debat va aplaçar el tema de la immigració fins a dues vegades dient: "Luego me referiré a ella". Al final en va parlar però molt per damunt i no va contestar ni de bon grau les intenses acusacions que va fer Rajoy en aquest tema. El líder del PSOE tenia altres punts a tractar i no va poder donar ni una mica de flexibilitat al seu guió per contestar al gallec.
Per altra banda en Rajoy va fer bastant el paperot dient dilluns passat en repetides ocasions: "Señor Zapatero deje de hablar de datos macroeconómicos. Hable, por ejemplo, de la subida de alimentos como el pan o la leche". No em vull fer l'entesa en economia perquè precisament no ho sóc. Però la macroeconomia inclou aspectes com la pujada dels aliments i l'atur. Així doncs, com volia que parlàs d'això sense utilitzar dades macroeconòmiques?
Sé que es bastant desalentador saber que un d'aquells dos personatges serà el president, però crec que en aquest cas no em de pensar en quin ens agrada més sinó en quin ens desagrada menys. I qui ens pot perjudiacr menys.
Vull expressar la meva discomformitat amb la marginació que estan tenint la resta de partits en aquesta campanya electoral. Pareix que estam en un sistema bipartidista. És que ja no estic aspiarant a que es xerri de petits partits que només es presenten a territoris concrets i que puc entendre que als asturiants no els importi gaire el que defensi Unitat, a l'igual que a mi no m'importa en sobremesura el Partit Andalusista. Estic parlant de partits que jo pensava que eren mínimament importants fins ara. On és Esquerra Unida?? Heu sentit en Llamazares molt sovint?
M'agradaria acabar aquesta entrada amb una de les alusions més enginyoses i brillants al debat. Va ser d'Alfonso Guerra: "Se busca a una niña, lleva un bonobús, le acompaña un abuelito jubilado de Endesa con una pequeña pensión. Ella responde al nombre de Esperanza y a el le llaman globo pinchado. Sus padres Mariano y José Mari ruegan se pongan en contacto con ellos si les han visto: Calle Conferencia Episcopal nº 1".
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
