La maleta de doble fons

Una de les maneres d'introduir droga a un país via aèria sovint és emprar una maleta de doble fons. Tenint en compte la quantitat tan gran de droga que hi ha al nostre país i la quantitat tan petita de vegades que s'agafa als delinqüents podem deduir que les vegades que aconsegueixen el seu objectiu és molt major que no pas les que els enxampen. Però que no els agafin una vegada no vol dir que si ho tornen a fer no els acabin descobrint.

Sovint el que cobren aquestes persones per fer això és realment poc comparat amb el preu de la seva llibertat.

Abans de violar les normes i arriscar-se a que t'enxampin, no valdria més valorar si compensa realment jugar a aquest joc tan perillós? SEMPRE t'acaben agafant!! SEMPRE. No valdria més ser legal?? sinó SEGUR que t'acabaràs podrint a la presó.

La presó de la vida està plena de llestos que s'han passat de llestos. RES MÉS A DIR.




Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.

La fotografia en paraules

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
En mi pupila tu pupila azul.

...

G.A. Bécquer

Aquest és un dels pocs fragments de poesia que he aconseguit retenir al meu caparró durant més de dues setmanes. El meu professor de castellà no deixava de repetir-la, i cada vegada que la tornava a recitar em semblava una construcció més visual i plàstica! Si deixam a part la "cursilada" que té en infinitat de poemes amorosos el romanticisme i ens centram només en que les dues primeres frases plasmen una imatge perfectement definida... és genial!

Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.

Bolonya i les conseqüències

Arran dels fets ocorreguts el 4 de març (amb la tancada a la Facultat de Lletres i l'entrada dels mossos a la Universitat) i els fets dels dies 29 i 30 de maig a la UAB (amb la constitució irregular de la Junta Permanent i l'intent d'aprovar els graus) es van obrir 33 expedients sancionadors. És a dir, hi ha 31 persones (hi ha dues persones que tenen dos expedients diferents) que, amb una llei franquista de l'any 1954, poden ser expulsades de la Universitat, a més de perdre drets de matrícula i beques. A dia d'avui aquests expedients continuen el seu curs després de les primeres al·legacions i les primeres compareixences dels testimonis. Des del primer moment ha quedat evidenciat que el motiu d'aquests expedients és el de criminalitzar el moviment estudiantil de la Universitat i el d'intentar acabar, també, amb el teixit associatiu que s'hi cou.

Però això no és tot. Ara s'han obert 15 procediments judicials contra persones de la Facultat de Filosofia i Lletres. 15 persones a qui imputen lesions, ocupació del Rectorat, ocupació del Deganat i confessió de secrets. 15 persones que, paral·lelament al seu expedient sancionador, ara tenen, també, un judici per delictes. El cos de seguretat de la Universitat i la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona es personifiquen com a acusació particular.

A més a més, ja hi ha unes quantes persones que treballaven per la Universitat i que aquest any han vist com no se'ls hi renovaven les seves beques de col·laboració o els seus contractes.

Avui en dia, part del moviment estudiantil de la UAB està en mans d'advocats per participar en la lluita contra el procés de Bolonya. La Universitat Autònoma que sempre se les ha donades de 'progressista' ara persegueix els estudiants que discrepen de les seves polítiques i de les seves decisions. S'està duent a terme un procés administratiu incapaç d'individualitzar els fets i, en molts casos, sense proves. I ara mateix, amb aquests 15 procediments judicials, la Universitat ha reafirmat la seva postura de falta de diàleg amb els estudiants.


Evidentment, qualsevol persona amb una mica de sentit comú s'adonarà de la desproporcionalitat d'aquestes mesures i de la persecució política a la qual estem sotmesos i sotmeses part de l'alumnat de la Universitat. És per a tot això que us demano que feu la màxima difusió del cas, dins i fora de la comunitat universitària. No pot ser que se'ns criminalitzi per no pensar com ells.

Anna




Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.

Joana

"Perquè un estiu es pot fer etern".

Ahir na Joana va dir aquesta frase i me va parèixer molt guapa! Com si tots els bon moments poguessin allargar-se i el temps deixàs de córrer en tocar-te l'oratgí la cara.

Graaaan reflexió sociològica!!

Si vas a Weber no con Durkheim!!



** Weber (pronunciat amb V) i Durkheim són dos dels primers sociòlegs.

Diari d'un supervivent

Tots som supervivents de les experiències, el que deixam enrere forma part de nosaltres. El que hem fet, vist i viscut vendrà amb nosaltres fins el darrer alè que facem.

És possible encaixar una mateixa cosa des de molts angles i perspectives. És per això que quan sembla que el món se'ns cau a damunt i que no ens ensortirem ni tornarem a ser feliços hem de pensar que no és cert, que de tot se'n surt. El que si que és cert és que no tronarem a ser els mateixos, perquè el que hem viscut formarà part de nosaltres i per tant incidirà en nosaltres.

En certa manera això és una nota personal... Un recordatori per si més envant necessit un altre punt de vista, donar-li la volta a la truita. Però mentre akest dia no arribi, que faci servei a algú.

Sal

Lo tenía todo menos algo, y ese algo era lo que hacía que no pudiera funcionar NUNCA! Lo desequilibraba todo. Era una pequeña cosa, como si al cuerpo humano más completo y perfecto del mundo le faltara la sal, aparentemente insignificante. Ese cuerpo tan superior a todos los demás, tanto que nunca veràs otro igual, se muere sin ese mineral y no puedes hacer nada para evitar que se muera. Es frustrante.

Aún no sé qué era lo que le faltaba, pero lo hechó todo a perder. Destrozó la perfección hecha mujer.