dimarts, 16 de setembre del 2008

Fulles primerenques

Nova ciutat, nou pis, nova estació.

I és que tot i que oficialment encara som a l'estiu, l'olor de marró i gris es respira en aquesta ciutat. Marró de les primeres fulles que comencen a caure i gris de dies incerts que et conviden a reflexionar mirant per la finestra...

Ara ha sortit el sol. Els reflexos del sol són ataronjats i m'acaben de fer somriure! pot ser en nostàlgia de dies d'estiu assolellats.

Sa veritat és que abans s'única estació de s'any que m'agradava, i desitjava que arribàs durant els altres 9 mesos, era s'estiu. Ara en canvi crec que cada època de s'any té lo seu i que tot i que en puguis tenir una de predilecta, has de saber aprofitar-les totes. M'acab de donar compte de que això també me passava amb s'edat, quan tenia 13 anys possiblement m vaig perdre coses perquè volia ser més gran, no m'agradava tenir aquella edat. Ara estic bé amb s'edat, amb sa carrera, amb sa casa i amb s'estació de s'any!!

Vull més, vull molt més! però disfrut es meu camí. No visc cegada per assolir sa meta, sinó que de tant en tant m'assec a una pedra respir i contempl el que tenc al meu voltant. I és curiós perquè m'agrada, me sent afortunada moltes d'aquestes vegades en què m'assec i mir...



Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.