Per sempre més vol dir, justament, per sempre més!Quantes coses pensam que són per sempre i resulta que s'acaben?
És cert que hi ha moltes coses que desapareixen de la nostra vida a una velocitat vertiginosa, però això és perquè li hem donat una importància que no tenia. En canvi, les coses que realment t'han marcat i te les has estimat mai desapareixen... Mai!! Simplement se van transformant, però sempre les tens presents...
Per això dic que els meus amics són cinc o sis... Perquè són els únics que després d'haver-me separat d'ells segueixen bategant ben fort dins jo... Si estimes a una persona l'estimes sempre... La forma va canviant al llarg dels anys però el contingut és el mateix. L'apreci cap a una persona mai desapareix.
Algú que estimes és algú de qui t'enrecordes pràcticament cada dia. Algú que és capaç de moure una pila de sentiments dins tu. Bons o dolents! Perquè normalment quan odiam és perquè algú ens ha traït la nostra estimació... I seguim estimant-los tot i el mal que ens han causat... Encara que decidim deixar de parlar-los, escupir-los a la cara o insultar-los. Si fem tot això és perquè ens importen. I ens seguiran important sempre fins que ens morim i encara que ho volguem negar.
Per sempre més...
4 comentaris:
Pfffffffff...
Tens tanta raó... Sobretot amb l'últim paràgraf. Negar les coses no és la solució, està clar, però de vegades és el camí més fàcil. I és una putada, perquè per molt que vulguis oblidar o odiar segueixes estimant, i això no es pot controlar...
qui és aquesta nena jove?
Intento comprender el porqué de esta situación.
De la mateixa manera que una olor o un sabor em du records feliços (com els pressecs a la platja, recordes?), una cicatriu a la pell em du al moment en que el ganivet, la serra, el vidre, la rajola, l'enformador, el full em va ferir. Però no és la mateixa senyal la que ha quedat de l'atac de la serra que gairebé em deixà sense dit que el subtil tall al dit fet per un full abans d'ahir. No em va doldre igual i no serà el mateix record el que perduri. Quants cops ens hem tallat amb un foli? Els mateixos que persones fines com fulles han passat per la nostra vida i, de les quals, no ens en queda més que un desdibuixat record. Però quantes cicatrius tenim d'aquells que de veritat ens van afectar i la qual no ens podem, ni volem, fer desaparèixer?
No fugiré del dolor de les ferides profundes, senyals de que petites grans persones van arrelar en mi, doncs no queda el mateix forat al sòl al arrencar un bri d'herba que un alt faig.
muaki!!
http://www.youtube.com/watch?v=YUuVAe-d114
http://www.musica.com/letras.asp?letra=877492
semanat l'olla de nou.. sorry :P
aps, intentaré ara transkriure allò del cyrano
º_o
Publica un comentari a l'entrada