Tot està per fer i tot és possible

Veient sa immensitat sols queda prendre una forta alenada i sentir bategar es cor. És just llavors quan te n'adones que tot està per fer i no hi ha res impossible!

Riure, nedar, córrer, plorar, cridar... Viure.

Aquests verbs expressen ses emocions més primàries dels humans. I són ses reaccions que realment valen la pena. És curiós perquè justament ahir li vaig haver de dir a un company que me feia mal sa cara de tant de riure i somriure... Deu ser bon senyal, no?

Que ja està bé de tantes penes i tantes històries! Que quan es pot s'ha de viure feliç! Ses desgràcies i els moments d'amargura ja tornen tots sols, no ens hem d'esforçar per recrear-nos-hi i viure frustrats sense assaborir el que significa un divendres horabaixa assegut a un banc des Born amb un bon gelat de Can Miquel, o ses postes de sol a La Trapa, o anar a Sa Ràpita amb els amics i que te bombardegin amb bolles d'arena compacta per després de tot es trull acabar submergint-te a s'aigua i surar una estona fent es mort...

Sa vida val la pena a estones, i són aquests moments els que hem de disfrutar i als que ens hem d'aferrar, per poder tenir alguna cosa per la que lluitar quan estem en hores baixes. I sobretot, per saber que aquells amb qui has compartit aquelles rialles, aquelles nedades, aquelles corregudes, aquells plors, aquells crits... i aquesta vida mai s'oblidaran d'estendre't sa mà per a reimpulsar-te des del més fons de la mar al més alt des penya-segat. I quan ja has après això t'atures, reflexiones i te n'adones que sa vida val la pena només a estones, però que sa teva gent val la pena a cada instant!!


Gràcies a tots els meus companys de camí i causa.



Nota: Sa frase "tot està per fer i tot és possible" és den Martí i Pol, la resta (inclosa sa foto) és d'elaboració pròpia.