dissabte, 9 de febrer del 2008

Estas vísperas son las de después

Este adiós no maquilla un hasta luego,
este nunca no esconde un ojalá.
Estas cenizas no juegan con fuego,
este ciego no mira para atràs.

Estes notario firma lo que escribo:
esta letra no la protestaré.
Ahórrate el acuso de recibo,
estas vísperas son las de después.

A este ruido tan huérfano de padre
no voy a permitirle que taladre
un corazón podrido de latir

Este pez ya no muere por tu boca,
este loco se va con otra loca.
Estos ojos ya no lloran más por ti.

Joaquín Sabina.


M'agradaria recordar-vos sa meva gran admiració per aquest home, tot i que a sa meva iaia no li agradi i el trobi massa "ordinari" jajaja.

Estava al llit i m'he hagut d'aixecar quan he sentit aquesta cançó perquè m'ha despertat alguna cosa dins jo que m'ha impulsat a escriure! Transmet una força molt especial... A mi aquesta lletra me diu que puc amb tot! Que he de fer allò que jo vulgui sense tenir por! Que la por és per aquells que volen passar per la vida sense pena ni glòria i no volen rompre els esquemes. No estic parlant de fer una revolució sinó de que ningú ens ha de dir si una cosa és bona o és dolenta, ni ha de posar traves a les nostres idees perquè "no és l'habitual".

Hem de convèncer-nos de que el que realment és important és tenir clar allò que volem i no deixar que les convencions ens facin recular en el camí que hem emprès! Sense oblidar-nos que no estam sols en aquest món, i que no hem de fer mal a ningú! El respecte és la base de qualsevol relació/coexistència pacífica i quan algú sobrepassa aquest límit, des del meu punt de vista, perd tota la raó que hagi pogut tenir fins llavors.



Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi

2 comentaris:

Jiuix ha dit...

mmmmmmmm... bàsicament estic d'acord amb el que dius, però és molt important la part de "has de respectar els demés". Ja t'explicaré...

Bo el bocata? Si es que t'ensenyo una llocs...

aina ha dit...

Que el maquillaje no apague tu risa,
que el equipaje no lastre tus alas,
que el calendario no venga con prisas,
que sólo tengas el cambio en tu multiplicidad.
que el diccionario detenga las balas,
Que las persianas corrijan la aurora,
que gane el quiero la guerra del puedo,
que los que esperan no cuenten las horas,
que los que matan se mueran de miedo.
Que el fin del mundo te pille bailando,
que el escenario me tiña las canas,
que nunca sepas ni cómo, ni cuándo,
ni ciento volando, ni ayer ni mañana
Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.
Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.
Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentira,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.
Que no se ocupe de tí el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.
Que no te compren por menos de nada,
que no te vendan amor sin espinas,
que no te duerman con cuentos de hadas,
que no te cierren el bar de la esquina,
que yo sea tu luna y tú la mía.
Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.
Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.

t'enyor!