Aquesta foto me té "captivada".
Trob que expressa a la perfecció es vespres a n'Es pinzell. Ses rialles, es plors, es bons i es mals moments compartits entre aquelles quatre parets i ses escales de fora...
Venir a Barcelona ha estat útil per adornar-me de tot lo que significa això per jo i sa importància que tenen ses persones amb ses que he compartit aquestes petites estones.
Per tots és sabut que tendim a idealitzar es passat, però en es meu cas puc dir que no està idealitzat perquè ses vegades que he tornat a Palma he disfrutat de cada un des segons que passàvem d'una manera que mai abans havia fet. En aquest canvi de percepció de sa vida també han influït factor externs a Barcelona. Factors i persones. Aquestes persones amb coses bones o dolentes, cada una ha aportat es seu gra d'arena per a que na "Rousita" torni a ser sa "Rousita" plena de ganes de viure i menjar-me el món que era fa 2 o 3 anys.
Moltes persones passen per les nostres vides i per circumstàncies del moment t'aferres a algunes i en deixes anar d'altres. De què depèn que triïs quedar-te amb uns i deixar passar de llarg uns altres? Com de diferent seria la vida si aquell dia que vas haver de demanar perdó a la teva amiga o amic no ho haguessis fet?
Com deia en Lluís Marco a Dinamita : "Reflexionem-hi si us plau. Reflexionem-hi"
1 comentari:
Suposo que depèn de l'instint.
No dic que l'instint no s'equivoqui, ja que també por estar distorsionat pel context, les casualitats, el desconeixement, la valentia...
Però al cap i a la fi, si prenem decissions es perquè "sabem" que ens convenen. Més enllà de preguntar-se "que hauria passat si", hem d'intentar que a partir del present més inmediat passi el que volguem sense trencar la naturalitat. I l'instint és naturalitat, tot i que de vegades es cobri "víctimes".
Sortosament hi ha instints de sobra per tothom.
Publica un comentari a l'entrada