Sobretot que no se noti!!

Les aparences. Les nostres amigues les aparences...

Us heu plantejat per què serveix vestir-se d'etiqueta per anar a un casament? Idò per demostrar als demés que no som menys que ells. És una competició i també a l'hora un trist joc de rol al que sucumbeix la majoria de la societat.

Però no només es tracta de saber qui compra roba més cara. Tots sabem que qui no té fotolog no és ningú, perquè és un horror que la gent no pugui fardar d'amics i de que és super feliç!! Quin gran invent això dels fotologs! no sé com s'ho devia fer la gent abans per a poder competir i veure qui era més guay i a qui "estimava" més la gent a la que fa més de mig any que no veu.

La idea del Carpe Diem s'ha estès i ha perdut la seva essència. Ara resulta que tothom viu la vida al màxim. I resulta que la conseqüència d'això és que tothom viu a un món ideal i que és la persona més feliç del món. Com que tot en aquesta vida d'aparences és una competició també hem de competir en la felicitat. (Clar que ara han sorgit els emos, els romàntics moderns, que competeixen per veure qui és més desgraciat...) . Però algú d'entre tota aquesta gent que diu tant la paraula "carpe diem" es deu haver aturat a pensar que viure la vida al màxim no és sinònim de felicitat absoluta?? Segurament quan fem les coses sense pensar i sense posar xarxes de seguretat és quan ens pegam les castanyes més fortes!!

La gent que té aquesta necessitat de mostrar que és més feliç que mai és perquè segurament és més infeliç que mai però no ho vol assumir i... SOBRETOT QUE NO SE NOTI!!

Però les aparences sempre han existit i seguiran existint. Mai us heu fixat en aquelles velles que van vestides d'una manera ostentosa? Després són les més rates i les primeres que mengen merda!! Però elles estan ben tranquil·les i contentes perquè quan van pel carrer amb roba caríssima tothom pensa que són riques. Però el més trist és que algú tengui enveja d'aquesta gent. Velles i no tan velles. Si no fos així per què entrarien doncs a la roda de les aparences? Si elles van vestides així és perquè prèviament van tenir enveja d'algú que feia el mateix que elles i no van poder consentir-ho. Per això les van retar i van començar a lluitar pel lloc de "divina". Com les patètiques pel·lícules d'instituts americans. El més patètic és que això no és una pel·lícula i que a nord-Amèrica això passa realment. Evidentment Hollywood i productores de sèries han exportat aquest referent de "vamos al centro comercial" a la resta del món. O sigui que d'aquí a poc ja me veig amb animadores i quarterbacks rondant per aquí...

Bé, gent feliç, esper que seguiu essent tan feliços com deis. Perquè el dia que us doneu compte de que la vostra vida és una porqueria i que no s'acosta ni de lluny al model de vida del que heu volgut entrar a formar part, on es suposa que tothom ha de ser molt molt feliç i tenir molts molts amiguets, us podríeu acabar siucidant. I jo no som sa persona més bona del món però no li vull mal a ningú, exceptuant, per què negar-ho?, un parell de casos.



Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.