Una pregunta noies, a vosaltres us mola el Tejedor, oi?
Gran pregunta d'un profe cultureta a ses al·lotes de sa meva classe. En Tejedor és un altre profe, i pes comentaris que ha fet d'ell, no es cauen gaire bé.
No és que es meu profe sigui un mite per mi. Però ell sempre intenta ser super intel·lectual i no caure en banalitats. Ara bé, quan fa comentaris d'aquest tipus te n'adones que ell, com tots, per molt que volguem ser "alternatius" i cultes som iguals que els que surten cridant a Salsa rosa.
En Tejedor és un profe guaperillas d'uns trenta anys i que s'ho té molt cregut. Està bo. Per què negar-ho? S'autor de sa meva frase és una altre professor també d'uns trenta anys més normalet. Quan dic que tots som iguals me referesc a que per molt que es meu profe vulgui ser cultureta no deixa de tenir un rin-tin-tín a en Tejedor. Estic segura de que deuen tenir ses seves diferències i es seus caràcters deuen ser incompatibles, però també estic segura de que s'enveja hi fa molt!
I per què em serveix tota aquesta historieta?? Idò per intentar analitzar una conducta comuna a tots els humans: quan som petits ens pegam amb els que no ens cauen bé i quan som grans els insultam; quan som petits volem tenir juguetes i quan som grans altres "juguetes"(cotxes, viatges, casa...); quan som petits envejam els nins de sa nostra classe que tenen una Play Station i quan som grans envejam als que estan més bons que nosaltres.
Ens comportam exactament igual amb 6, 10, 15, 20, 30, 40, 50, 60, 70 o 80 anys!! El curiós és que pareix que ens n'avergonyim!! Perquè sempre intentam dissimular el que ens passa. És com aquest professor a qui li interessa tant sa cultura i fa veure que no se preocupa per banalitats, després hi ha un guaperillas que li pren es protagonisme i reacciona exactament igual que tothom!!
Quan ets petit penses que els grans tenen unes converses super interessants i que quan siguis gran xerraràs de com salvar el món. Quan aterres al "món dels grans" te n'adones que has deixat de parlar de Bola de Drac per passar a parlar den Torrente. Que has deixat de jugar a Power Rangers per passar a jugar a lligar. Però que tot és exactament igual d'insubstancial del que feies de petit.
"Jo de gran vull ser..."
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
... feliç!
... petit!
que ve a ser com dir "ser feliç"...
el que si que m'agradaria és no perdre les ganes de voler ser més coses, fer coses, veure, beure, conèixer, sentir...
muak
º_o
A mi també m'ha caigut un mite aquesta setmana.
No m'agrada aquesta societat. Ignoraré a n'aquesta societat.
...feliç! perquè tu deies:"jo de gran vull ser" i simplement he acabat la frase!
Ja saps que penso que per davant els diners, feina i demés coses el que és més important és ser feliç!
a cuidar-se!!
Yo juego más suelto ahora que de pequeño. La experiencia...
jo crec que no és tant d'edats, sino de persones... de neixer ple d'inquietuds per descobrir aquest món estrany i caòtic en el que hem vingut a parar, o de mancar d'aquest esperit.. Hi ha persones que tota la seva vida mantindran un ritme de vida i pensament superficial, amb un embolcall diferent segons l'edat, però en essència el mateix; i persones que quasi bé havent sortit de l'ou, iniciaran tot un camí cap a la coneixença personal i del món..
joves de 25 més madurs que adults de 50...i viceversa, perquè no..
:P
Publica un comentari a l'entrada