Primer va ser n'Andreu, després va venir na Carme Font, més tard en Martí, fa quatre dies na Cristineta i avui na Carme Mir!!
Hem estat esperant els 18 durant molts anys abans de tenir-los i ara ja molts ni els tenen! Not que me començ a fer vella per què abans me deien es meus pares que a mida que vas fent anys es temps passa cada vegada més aviat. I és vera!!
Quan estàs pendent d'una cosa costa molt que arribi. Es temps passa molt a poc a poc, però a més també ens perdem moltes experiències a les que no prestam atenció i les deixam allunyar-se sense haver-les disfrutat tot el que haguéssim pogut.
Ahir era a un bar amb na Carme i de cop i volta me'n vaig adonar de que "ja està". De que, tot i que ens queda molt per viure, ja no vivim amb aquella sensació de voler fer un any més per a poder tenir més llibertat, fer un centímetre més o començar sa universitat. Ja està. Ja hem fet tot allò que durant anys havíem estat perseguint. Enguany sa meva vida ha canviat substancialment i és es canvi que havia de fer. No en tenc cap dubte.
Hem començat una altra etapa. Segurament podrem fer coses sense molts dels factors externs que ens condicionaven fins ara, viurem d'una manera diferent. Jo propòs que cada dia durant 5 minuts mos plantegem com és sa nostra vida. Si ens agrada o no. En cas positiu somriure i pegar un botet. En cas negatiu CANVIAR-HO!! Ja no se tracta d'arreplegar per demà, ara hem de començar a viure per avui!!
Avui fa solellet!! i vola es pedaç ondulant i com un insecte ferit dins s'herba per sempre aturats tots es mecanismes!
2 comentaris:
diooos quina monadaaaaa jejjajajaejej
hi ha dos tipus de persones al món:
les que s'enguapen amb els anys i les que no! jo tinc molt clar on sóc jeje
si que passa ràpid el temps... hem d'aprendre a gaudir-lo... o a no sentir que l'estem perdent.. :P
aps! la frase esa no es meva
muaka
º_o
Na Rosa!
T'he trobat :)
- El temps és el camí que fem.
- Però quina forma té?
- És una línia recta.
- I sempre camina així: recte, recte, recte...?
- Bé, hi ha qui diu que, de fet, el temps és cíclic!
- Ah! Que camina fent una rodona!
- Si fa no fa.
- Però així seria tot igual, i les coses sempre són diferents.
- Bé, per ser més exactes podríem dir que el temps té una forma d’espiral o cargol o molla o baldufa...
- Ah! Una rodona dins d'una altra rodona, que està dins d’una altra rodona i una altra, i així fins que s’acabi a l’infinit...
- Més o menys...
- Que bonic! I no es pot tornar enrere?
- El que has fet no es pot desfer.
- Ah, no?
- Per aquesta raó has d’anar amb molt de compte quan construeixis el temps!
- Ah...
"Tempus", de Comediants
Publica un comentari a l'entrada