Juventud, divina juventud...

Hi ha gent que amb 40 anys pareix que en té 16, però també n'hi ha que amb 16 pareix que en tenen 40.

La diferència entre la joventut i els adults és que de jove es té ganes d'explorar camins nous i canviar el món (o almenys així hauria de ser). En canvi, els adults ja han perdut aquest desig de canvi constant i necessitat d'emocions noves. S'acomoden i es retiren al seu palauet des d'on la vida es veu amb més calma i no es necessari implicar-se en res del que els envolta per la llei de l'egoista: tanmateix si ningú es preocupa per jo, perquè m'he de preocupar jo pels altres??

Per tant, podríem dir que el pas que separa els uns dels altres és l'aburgesament. És precisament per aquest motiu que Espanya és una país de vells! Perquè hi ha gent jove d'edat que és un jubilat mental!! (dic jubilat per no dir una altra cosa més greu).

Aquest sistema social en que vivim talla les ales completament a la joventut. Els que controlen les normes del joc no es poden permetre que la gent jove, que és el futur, pensi i vulgui canviar certes coses, perquè això voldria dir que en un període inferior a 20 anys se'ls hauria acabat el "xollo".

Els creients resen cada vespre al Bon Jesús o a Sant Sebastià. Però, en canvi, els oligarques i tot-poderosos jefazos de sa nostra societat ho fan a Sant Corte-inglés!! I així dormen tranquils. Qui diu Corte-inglés diu El Diario de Patricia, o diu informatius esportius de igual durada que la resta de seccions del tele notícies. Hem de tenir entretinguda a la gent amb banalitats i no deixar-los veure més enllà dels seus peus!! Perquè si la gent a les seves estones lliures se'n va de compres tenim una possibilitat menys de que se n'adoni que la seva vida és una gran merda consistent en no fer res!! No fer res per ningú!! Ni tan sols per ells mateixos!!

A part del paper que cadascú hagi decidit jugar a la vida, també hi ha factors externs a la nostra voluntat. Des d'adalt sempre s'està desacreditant els joves. De totes maneres això ja ve de molt enfora: per exemple, des del tractament de vós als pares i majors. Quan li demanes a una persona de 40 anys perquè tractava de vós a son pare i a sa mare et respon que és una qüestió d'educació de i respecte. Jo respect profundament a la gent major, però la respect exactament igual que la gent de la meva edat. Perquè els he de tractar diferent?? La vida d'uns val més que la dels altres?? Aquí ve la resposta de: "no, però és que ells en saben més perquè tenen més experiència..." i jo els dic: "Idò, perfecte! Així me podran aconsellar", o pot ser no perquè de fa 50 anys ençà (fins i tot de fa 10) ha canviat moltíssim i és possible que molts joves emprenedors hagin viscut més amb 20 o 25 anys que gent de 80 que només ha sortit del seu poble per anar a l'hospital Però de totes formes aquest no és motiu per a que ningú hagi de ser superior a ningú. A una societat sense jerarquies i d'igualtat real el que passaria seria que la vella dita de "cuando seas padre comerás huevos" no existiria, i quan "fossis pare" seguiries essent com qualsevol altre i seguiries vegent els conflictes des de dins i no des de fora, com en Pérez-Reverte que va escriure un llibre de la guerra dels Balcans sense sortir de l'hotel.

Des de la meva oculta i poc difosa veu reclam que ens deixeu de posar el peu a damunt!! que no ens trepitgeu més i que de tant en tant sortiu del vostre palauet per escoltar als que sí tenim a dir del nostre entorn encara que vosaltres ens volgueu desacreditar dient que no en tenim ni idea de què és la vida!



Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.