Despotisme il·lustrat

Una de les èpoques que més "gràcia" em fa és la de la Il·lustració.
"Tot pel poble però sense el poble" és la famosa frase que la descriu perfectament. És a dir, el govern fa el que vol i li interessa a ell, però com que sap que la gent, encara que sigui considerada una ignorant, no és beneita ha d'intentar justificar la seva forma d'obrar perquè no es revolti ningú. En el fons els governants saben perfectament que el que fan no té altra raó de ser que la del seu propi benestar. Així doncs emprenen una sèrie de mesures que milloren en certa manera la qualitat de vida d'alguns sectors de la població per camuflar les seves intencions reals. Anar de modern quan un no ho és costa molt. No seria millor dir clarament que vols o no vols una cosa perquè a tu et dóna la gana (i perquè els tens quadrats) i deixar estar tanta hipocresia donant falsos arguments? Així pot ser seria més fàcil raonar amb la gent. I pot ser més d'un se n'adonaria de moltes coses.



Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.