dijous, 13 de març del 2008

Onada i silenci

Onada i silenci.
Aquesta és la sensació que es pot percebre als partits polítics espanyols aquests dies.
El PSOE és el gran vencedor. I m'atrevesc a dir que el gran perdedor no és el PP sinó la resta de partits. Comparteixen el títol tots els qui s'han estavellat de manera estrepitosa.

Els primers caps no han tardat en rodar... En Llamazares o en Puigcercós han estat els primers. Però encara en queden molts per caure. Moltíssima gent opina que el senyor Carod no estarà gaire estona a ser guillotinat i en Rajoy "otro que tal baila".

Estic contenta perquè la política ha de ser una cosa fresca, que interessi a la gent. Si no fas canvis i renoves les teves propostes acabes morint. Això és el que possiblement els hagi passat als partits polítics d'aquest país.

En Llamazares ja duia massa golejades i no li ha quedat més remei que dimitir. Però en Puigcercós? La opinió general és que ho ha fet per tornar-se a acostar al partit i reconduir-lo. En quant a en Rajoy, sincerament, crec que no s'ho creu ni ell això de que tornarà a sortir elegit! Pot ser es presenti, però vaja... N'"Espe" i en "Galli" tenen moltes més possibilitats de sortir triats! No estan tan cremats... I el senyor Carod? Què conta de bo? Sa pugna Carod-Puigcercós quins resultats donarà? Txan, txan... tensió!

Bé crec que no fa falta opini sobre Unitat, no? Ses paraules sobren per descriure sa castanya que s'han, i mos hem, pegat! Monumental senyors, monumental.



Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tarden més del previst els col·legis electorals en tancar les seves portes. Encara no ha començat el recompte de vots. Superats ja el 50% de vots escrutats, tot apunta a una nova victòria dels socialistes. Tothom espera anciós el resultat final. I, com ja s'esperava, els socialistes tornaran a governar els pròxims quatre anys. Malament seguirem estant els illencs ja que, per desgràcia, no ha sortit elegit cap diputat d'Unitat.

aina ha dit...

No és Unitat la solució, anònim, sinó la dissolució i, si se'm permet, certament nebulosa impregnada d'una olor de traïció i incoherència que sort n'hem tinguda de que n'hagi tret ni per papes; mals de caps evitats. Ara que, per altra banda, en tendrem de nous de pseudosocialistes.


Rosa, te queremos! Salá!