Quan ja només et queda plorar

Mai us ha passat que quan no us surt una cosa i heu provat de fer-la i refer-la milions i milions de vegades la única alternativa que s'ús acud és plorar?? Plorar de desesperació!! D'esgotament...

Per molt que ens esforcem en camuflar la nostra essència i la simplicitat amb què estam fets, és impossible ocultar-ho!!

Les reaccions més sinceres, autèntiques i que mostren com som realment les persones es produeixen en els moments extrems (els més difícils, els més bons, els més emocionants, els més avorrits, els més excitants...)

Des de que naixem ens eduquen per civilitzar-nos. Camuflar les nostres reaccions més primàries i interioritzar un comportament que suposadament ens fa conviure en pau i harmonia, encara que ens talli les arrels i no ens deixi ser com realment som. Nosaltres som com quan naixem. Per què ens vestim? No som la mar de feliços quan som petits i anam nus? Per què menjam amb coberts i no amb les mans?

Tot és una qüestió de sentir-se més important que la resta. Totes les litúrgies no innates i adquirides a les societats d'arreu del món tenen la única finalitat de fer sentir a l'home més important que la resta d'éssers vius. Per tant, creim que tot els que ens envolta ha d'estar sotmès a la nostra voluntat.

Sabíeu que a Occident no es menjava amb coberts fins a l'Edat Mitjana? Va ser la Cort europea qui, amb el seu afan de luxe, distinció i parafarnalia pomposa, va introduir la forqueta i el ganivet a la taula dels comensals. Volien separ l'home dels aliments. Crear una barrera, una distinció. De totes maneres les classes camperoles i d'artesans van seguir menjant amb les mans bastants de segles més. El mateix va passar a l'Imperi japonès, amb la simple diferència de que en comptes d'emprar coberts occidentals, empraven els seus propis: els bastonets.

Aquest sentiment de superioritat el tenim plenament integrat i interioritzat dins el nostre cervell. No ens hauria de fer oi fer neta una merda de les sabates! No hem de creure que som més que ningú ni que res. De fet hauríem de ser conscients que som dels animals més dèbils físicament que existeix. De que ens serviria un meravellós telèfon mòbil si ens trobam amb un lleó afamegat en mig de la sabana africana? La intel·ligència és relativa!! No sempre és útil i no sempre ens podrem valdre d'ella

On hauríem d'arribar amb això? La humanitat és incapaç de reaccionar, de veure el que passa i està a punt de passar al seu voltant. I els qui se n'adonen, com dirien en castellà, "escurren el bulto". Ja ho farà un altre! També molt típic en tot nosaltres. Fins que no hi hagi la Tercera Guerra Mundial aquest sistema no petarà! Però quan peti ja podeu tenir guardada una bala! Jo no em vull quedar a veure com serà el món després de la Tercera Guerra Mundial. Si és que aquesta guerra tendrà una postguerra. Pot ser aquesta sigui la guerra definitiva. La que no tendrà postguerra. I això a mi em posa els pels de punta...




Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.