Rere el revol del camí trobaràs...

Acab de tornar del Pallars Sobirà. Anàvem amb la intenció de fer La Pica d'Estats, però finalment no hem pogut perquè amb la capa de neu que hi havia acumulada era impossible. De fet un home que treballava al refugi que està al començament de l'itinerari ja ens havia dit: "Vos fotreu de neu fins los collons".



Aquesta era jo emocionada de l'excursió i de lo acollonantment preciós que era tot allò (duia 3 hores caminant)


Notòriament més cansada i desmotivada estava quan feia 6 hores que caminava, però just quan estava pensant que me cagava en ses 6 hores i sa mare que va parir a tots els excursionistes, puj una paret i me trob amb...

L'Estany de Sotllo i La Pica d'Estats, un dels llocs més bonics en què he estat mai.



No hem pogut fer el cim, però moltes vegades el de menys és la fita a assolir, l'important és el que et vas trobant al llarg del camí i anar-ho assaborint. No has d'anar cegat per arribar al final sinó que de tant en tant t'has d'asseure i gaudir del que tens davant tu. A l'excursió no havies de deixar de caminar mai perquè després de cada revol del camí i després de cada costa pujada et trobaves amb una cosa acollonant i preciosa. I sabies que si deixaves de caminar et perdries experiències que mai més podries tornar a repetir (pel simple fet que només passen un cop a la vida, mai tornen a passar exactament igual que la vegada anterior) .



Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.