Sembla curiós que no sàpigues ni el meu nom.
Jo pensava que sabia fins i tot si et tallaves les ungles amb tisores o talla-ungles, però tampoc.
Només sé quin mal-nom tens. El teu nom real no sé quin és.
El teu mal-nom mai serà el teu nom.
mai podré saber què nomies ni per què mai m'ho vas voler dir...
Ara quan miri el dibuix que vas pintar al fanal del meu carrer només podré pensar en el teu color ros de cabells que poc a poc va anar tornant fosc i després va començar a caure deixant al descobert una closca ben greixosa i gens atractiva.
Adéu cavaller sense nom que vos heu convertit en l'home de les cavernes.
Per: Al Sner
Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
roseta!! nimet q la feina q tens pot ser no t'enriqueix de butxaca però estic segura de q la experiència és molt enriquidora! poques persones tenen la sort de q el primer any de carrera ja trobin una feina del que estudien i a més fagin reportatges! q ets una crack!! a més, no hi ha massa diferència entre el teu estiu i el meu si t dic la veritat... i jo no estic fent feina jeje
un besito petarda
sm na carmeeeeeeeeee pensava q ara q m'he fet un wordpress podrias escriure pero veig q no es lo mateix!!
Publica un comentari a l'entrada